És un mal molt comú hui dia entre les persones. M'atreviria a dir què nosaltres, els valencians , som els que més pequem d'aquest defecte que qualsevol altre conjunt de població.
Dins de les grans malalties del nou segle què vam estrenar ja fa uns quants anys , està la malaltia per lo políticament correcte.
Eixa obsessió compulsiva en aparentar fer tot lo correcte davant de les persones, inclús si pensen lo contrari.
Per lo què a la meua opinió personal respecta, és a causa de la nostra història més recent que em patit. I sembla què existisca una mena de por a destacar o fer-se veure dins de molts àmbits què no siguen el propi. Por al compromís, a les opinions pròpies que no diferisquen dels demés.
Aquestes opinions son les que més falta fan hui dia, en un context social tan mancat d'arrels i de valors propis però compartits.
Aquesta idiosincràcia col·lectiva porta a que la classe política jugue amb nosaltres i ens confonguin, tirant de tradicions quan els convé, i pareix què només ens importa açò , què ens calmen els nostres egos i frustracions més immediats per després fer-nos perdre tot allò que ens identifica i ens fa únics com som.
Per això odie lo políticament correcte, perquè és el que ja està fet , és lo més normal , és conformar-se i no lluitar pel que ens interessa. I per damunt de tot , genera un tornavís que ens adorm cada dia més en un estat de coma indefinit , mentre mengem del circ que és la política actual.Voldria que perguerem d'una volta els complexes i ens mirem a l'espill.
Em remitisc a la frase de Joan Fuster "Tota política que no fem nosaltres, serà feta en contra de nosaltres"
1 comentaris:
Estic molt d'acord amb aquesta reflexió. De fet, és un pensament que envolta el meu cap des de fa uns anys. Perquè la nostra societat humana sembla que s'ha transformat en una societat de animals sedats??
Cada vegada més la gent es preocupa per coses sense importància amb la inconscient intenció d'oblidar els problemes que realment ens afecten. La cultura occidental sembla ser la que més obsorbida està pel verí de la indiferència.
La gent ja no dubta quan un mitjà els parla, simplement afirmen "si ho diu, té raó". El que s'amaga fora del control no interessa i elimina la consiència que puguen prendre les persones. D'aquesta manera els polítics aprofiten per a guiar a les masses cap als seus interesos.
Quan els homes pensen per ells mateixos i tinguen voluntat per comprendre el món més enllà del que han llegit, vist o escoltat, descobriran com solucionar els vertaders problemes. Mentre no ocòrrega açò, seguirem anant a la deriva.
Publica un comentari a l'entrada