Algun dia voldria escapar d'aquest mon. Vosaltres no? La cançó de despedida perfecta per anarsén del planeta com David Bowie , seria: Life on Mars?Per augmentar el meu egocentrisme i sentir-me diferent a la resta de la gent, sense dubte utilitzaria la cançó: Common people, de Pulp. tinc molt més interessos que els demés, apart de balla, beure i cardar.
De sobte, el mon em supera, note els cascalls revolotejant en el meu cap, com si foren alarmes.No puc amb el planeta, necessite la veu de Thom Yorke per consolar-me.I tranquil-litzarme amb No Surprises.
El mon evoluciona, una velocitat de vertigen, cada volta que tanques els ulls , la gent diu que mors, més ràpid que sense aigua. Tot son mentires, Rebellion, Lies.Agarreu a tots els xiquets, somieu, només els somnis vos salvaran, cada volta que tanqueu els ulls.
Els xics, nooooo ploren, mai. Mai demanen disculpes, intenten cobrir-ho amb mentires perquè Boys don't Cry.Peró, no, es divendres. Em prendre uns moment de costumisme anglès, escoltant als imbècils del poble parlant sobre no res "sas lo ke vui dite?" Parklife!!Totes les persones, tantes, és passen la vida al seu parc.
Retorne una altra vegada a la Lluna, i contacte amb els meus subordinats des de la Terra, si es clar, penses que han posat un Man on the Moon.Comença el compte enrere, desplegue.
Xicoteta cacofonia amb algunes cançons meues. No vos al-larmeu
http://www.youtube.com/watch?v=ueUOTImKp0k
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada