No puc evitar sentir-me perdut i enfonsat dins de tot este mon musical de hui dia.Com a melòman confés no puc evitar desesperar-me davant la inoperància d'innovació que existeix al panorama musical més recent.
l'Únic fet més o menys reconeixible que recorde és el fet que els Arctic Monkeys pogueren triomfar gràcies ha haver penjat les seus cançons al Myspace.
Però no és només la inoperància el que em fa por.També els significat musical en si mateixa. Un no pot quedar-se indiferent davant una cançó, no pots.També tots els significats tan dispars que te per quelcom qualsevol peça musical. Una cançó tan alegre com "born to be alive" pot fer-me plorar sense cap consol.
Els significats tristos que associem a la música a voltes ens envaeixen i no podem evitar-ho, ens superen, ens fan recordar tota mena de dies perduts i moments tans fastigosos que em tremola la galta només de pensar-ho.
El meu amic mai conegut, Thom Yorke ho diu moltes voltes, lo millor és tancar-se dins d'una habitació i pensar: "res d'això està passant" També hauria de reconéixer que soc massa jove per haver tingut tantes nits en vela com ell, però tot és vorà.
No és pot expressar en paraules l'odi que hi ha darrere de tot això.
La publicitat és la gran lliuradora o verga darrere. jo meu prenc amb alivi però també amb ira perquè el màrqueting no té dret a dir-me quina cançó puc associar o no a un sentiment en concret, o un moment de la meua vida.
l'Únic fet més o menys reconeixible que recorde és el fet que els Arctic Monkeys pogueren triomfar gràcies ha haver penjat les seus cançons al Myspace.
Però no és només la inoperància el que em fa por.També els significat musical en si mateixa. Un no pot quedar-se indiferent davant una cançó, no pots.També tots els significats tan dispars que te per quelcom qualsevol peça musical. Una cançó tan alegre com "born to be alive" pot fer-me plorar sense cap consol.
Els significats tristos que associem a la música a voltes ens envaeixen i no podem evitar-ho, ens superen, ens fan recordar tota mena de dies perduts i moments tans fastigosos que em tremola la galta només de pensar-ho.
El meu amic mai conegut, Thom Yorke ho diu moltes voltes, lo millor és tancar-se dins d'una habitació i pensar: "res d'això està passant" També hauria de reconéixer que soc massa jove per haver tingut tantes nits en vela com ell, però tot és vorà.
No és pot expressar en paraules l'odi que hi ha darrere de tot això.
La publicitat és la gran lliuradora o verga darrere. jo meu prenc amb alivi però també amb ira perquè el màrqueting no té dret a dir-me quina cançó puc associar o no a un sentiment en concret, o un moment de la meua vida.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada