La ràbia de no poder fer res

|

No pare de ser testimoni dins d'un món en teoria lliure , i amb el coneixement a tots els llocs, accions que posen en perill tot el que crec.l'Altre dia quan anava cap a la biblioteca vaig ser testic en primera instància de com dos mitjamerdes van intentar furtar un ordinador a una jove d'Erasmus que només estava fent el que tocava , estudiar.Metaforicament podria personalment donar-li moltes més interpretacions. Però les guarde, poden ferir l'orgull a més d'un imbècil molt pròxim.
La ràbia més gran arriba quan toques al 112 i al servei de seguretat (resultant que si serveix per alguna cosa) i dones totes les dades possibles. Tampoc tens moltes esperances en el sistema, acostumat a totes les decepcions.Però no, van agafar a dos persones.
Pareixia una situació molt de policies, cosa que em fa prou fastig, però be. No eren al final però be.
Hmmm , e començat amb ràbia el text però ara tinc una pos sana indiferència.El que em molesta és que eixos cabrons de mala mare encara estan al carrer fent de les seues.I personalment estic fart de ser testimoni d'aquests tipus d'aconteixements i no poder fer res. És la ràbia de no poder fer res.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada