Les marques

Ahir vaig assitir a una conferència sobre Branding. La cosa haguera pogut ser més interessant del què ho va plantejar l'interlocutor de la xarrada, però bé.
Confesse que ara mateix tinc un mal de cap que em muic. Les marques costen molt de fer ha sigut la meua gran conclusió, molt poc destruir-les. Fascinant història. La veritat és que resulta molt interessant des d'un punt de vista tècnic saber com es mouen les marques, com funcionen en cada país, i com s'adapten a les necessitats del moment.

Ha sigut també una oportunitat molt bona per vore l'esquelet d'una marca de nivell internacional con és Orange. He descobert els colors reglamentaris, quina tipografia utilitza etcètera.

El món de la marca es molt gran, em quede amb les grans paraules d'un publicitari de qui el seu nom no recorde: "La imatge de marca és el què diuen de tu quan no. Pose un enllaç, més que res per gosera,ho senc. Si voleu més info informeu-vos a la pàgina de Thinko

Com ha canviat Internet en 2 anys

Ja ho deia el meu professor de Semiòtica "Hem passat de la generació ROM a la RAM" en molt poc de temps. Això vol dir que ja no s'estila deixar-se tota la nit l'ordinador encés per baixar-se pel-lícues per l'Emule o Bit Torrent, mirar les sèries capítol a capítol i més coses diverses. Ara ho tenim tot al abast de la nostra mà. Les pàgines de vídeo i sèries amb streeming ja són el lloc més comú de la gent per veure tota mena de continguts; i les xarxes socials també són un exemple boníssim de com ha canviat la nostra manera de pensar i actuar en Internet.

Si abans estava molt de moda el Secons Life o Habbo i la fugaç però intensa moda dels Fotologs, Metroflogs etc. Ara no hi ha cap persona qui vulga dir-se dins del nostre món que no tinga Tuenti Facebook o Twitter, o les tres també i més.
Estava llegint un article on Juan Valera explica que tots els mitjans han de estar presents per força a aquestes xarxes
Jo només espere que sàpiguen bé com posicionar-se perquè a mi sincerament em resulten un poc pesades totes d'una. Em fan sentir-me com quan ixes de festa un dissabte i tens a tots els imbècils que volen donar-te flyers.

El tema simplement és curiós, tots a colzades per arribar els primers; encara me'n recorde de totes les hores que he malgastat davant del Messenger per no utilitzar-ho ara gens, i com jo tota la gent que ve darrere de mi, representa el passat. Senzillament increïble


Imatge:http://nolovisites.files.wordpress.com/2009/11/1226408205541_f.jpg

Paperet paperet

He plegat a la conclusió de que necessite el grau mitjà, eixe paperet que tants esforços han fet gent del mau voltant per treballar a l'administració. Com a catalanoparlant trobe que hauria de traure-me'l, només pel simple fet de tindre en paperet baix el braç que m'acredite i em done més opcions de faena al llarg de la meua vida professional.
No és per fardar, però em resulta a voltes un poc desesperant el fet de parlar 3 llengües i no poder demostrar-ho. Per això pense que ha arribat l'hora de començar a reunir els paperets que per desconeixement o gossera, no he reunit abans.

Per què no estudie publicitat

En primer lloc el títol és només cridaner, és una cosa que no m'agradaria dir mai davant de la gent però la meua profunda decepció amb tot el què rodeja aquesta carrera m'obliga moralment a "desfogar-me" amb ella.

He de dir que tot i que he gaudit d'ella en determinats moments, ara no sé molt bé quins són els meus sentiment cap a ella.
Han sigut molts disgustos encapçalats per qüestions personals diverses, però la veritat és què no conviden a gaudir d'questa carrera les seues assignatures; tampoc els professors encarregats de transmetren's les eines per poder desenvolupar la nostra tasca.

Senc què he desperdiciat un poc quasi 2 anys de la meua vida dins d'aules i de llocs que no em conviden molt. La gent em podrà dir que la carrera de Publicitat és com la vida, molt moguda i has de ser creatiu; no crec què només siga això.

Especialment en el començament de quadrimestre, ho senc per qui ho puga llegir, ha sigut desastrós en tots els aspectes, i parle sobretot de la docència.
Els professors no han sigut capaços de fer-me eixir de l'època d'exàmens una alra vegada i estimular la curiositat del alumnes cap a les seues assignatures. Tant em fa que uns penjen les seues coses o intenten "generar coneixement", no m'ho crec, no compre.
Puc dir sense cap mena de dubte que en 2 mesos de quadrimestre no he aprés res.

Em senc molt decepcionat i traït per tot en general, gràcies a els esdeveniments em vore obligat -per segon any consecutiu- a prendre'm els exàmens com un tràmit i un suplici, en comptes de la finalització d'un procés que comença quan es fan bé les coses a classe i s'apren