Per què no estudie publicitat

En primer lloc el títol és només cridaner, és una cosa que no m'agradaria dir mai davant de la gent però la meua profunda decepció amb tot el què rodeja aquesta carrera m'obliga moralment a "desfogar-me" amb ella.

He de dir que tot i que he gaudit d'ella en determinats moments, ara no sé molt bé quins són els meus sentiment cap a ella.
Han sigut molts disgustos encapçalats per qüestions personals diverses, però la veritat és què no conviden a gaudir d'questa carrera les seues assignatures; tampoc els professors encarregats de transmetren's les eines per poder desenvolupar la nostra tasca.

Senc què he desperdiciat un poc quasi 2 anys de la meua vida dins d'aules i de llocs que no em conviden molt. La gent em podrà dir que la carrera de Publicitat és com la vida, molt moguda i has de ser creatiu; no crec què només siga això.

Especialment en el començament de quadrimestre, ho senc per qui ho puga llegir, ha sigut desastrós en tots els aspectes, i parle sobretot de la docència.
Els professors no han sigut capaços de fer-me eixir de l'època d'exàmens una alra vegada i estimular la curiositat del alumnes cap a les seues assignatures. Tant em fa que uns penjen les seues coses o intenten "generar coneixement", no m'ho crec, no compre.
Puc dir sense cap mena de dubte que en 2 mesos de quadrimestre no he aprés res.

Em senc molt decepcionat i traït per tot en general, gràcies a els esdeveniments em vore obligat -per segon any consecutiu- a prendre'm els exàmens com un tràmit i un suplici, en comptes de la finalització d'un procés que comença quan es fan bé les coses a classe i s'apren