Última semaneta del paradís idílic

Molt be, ací estem un cap de setmana més, l'ultim de patir, que ja està be per un temps, reconec que ha sigut divertit estar ací Alacant i no fer una altra cosa en tot el dia que estudiar, però trobe què després del quart examen ja perd la gràcia un poc.Només en queden 2 exàmens, un d'ells de dificultat especial per mi, ja que soc un inútil publicista amb coneixement escassos d'economia, o això crec; pot ser que sàpiga més què altres persones.

He de reconèixer també que les ganes d'estudiar no son les mateixes que quan s'escomensa a estudiar per primera vegada, però tot el que és faça en estos moments convé per no patir més del degut a l'hora de complicar-se l'existència a l'Universitat.Per cert, el viatge a Londre està finalment confirmat, ara només toca trobar un lloc per dormir, jaja, a la ciutat més cara d'Europa. En fi hui no tinc més ganes d'escriure.

El tràmit passa

Ya he superat l'ecuador de la prova, les expectatives pel moment son un poc tristes, però tinc la esperança, i pense fer tot el que siga per tal de acabar el què vaig començar al principi de curs. I ara que he passat el tràmit d'Estructura Social, assignatura que crec perduda per cert- Puc finalment estudiar lo important.

Vos deixe amb un cuadre que m'encanta, és de Van gogh, autor que li va servir d'inspiració a Francis Bacon.

Torna a fer mal temps, millor, el vitge a Londre pareix més prop i possible, creuem els dits amb força

No m'agrada esta normalitat

És impressionant, qui diria què després de dos setmanes de temps més propi del nord què no del sud hom acabaria acostumant-se al fred, la roba ben grossa i la calefacció.
La veritat és que ara em trobe molt perdut, acabe de fer fa unes hores el segon examen i pel que veig les coses aniran fent-se més difícil amb el pas del dies, costarà compaginar-ho tot.
Però el que més em torna de tot això és la aplastant sensació de normalitat que m'envolta.
Pot ser que el pensament idíl·lic de estar estudiant a un altre lloc que no era ma casa, què havien canviat les coses i ja no tenia que suportar les típiques rutines aplastants.
Qui sap, però no m'ha agradat vorer el sol esta vesprada en eixir de l'examen, m'ha donat la sensació de estar en Juny; no, encara he de treballar massa, tinc massa projectes al cap perquè el temps es passe tan ràpid, he de demostrar el que puc fer i puc aprendre.

L'enllaç de la meua banda sonora d'estos dies :http://www.bbc.co.uk/iplayer/console/radio1
Salut a tots, com és sol dir.

La vesprada

No sé què escriure hui la veritat ,en estes hores mortes de la vesprada les idees no son molt productives, almenys no en el meu cas. Però vull que conste a l'acta què no em desagrada gens haver d'actualitzar el bloc, almenys tinc alguna cosa per fer en les pauses d'estudi.Finalment i amb un poc d'esforç hem aconseguit aïllar el saló de casa i poder climatitzar-lo, tot i que no vull pensar en la quantitat d'electricitat estarem utilitzant en estos moments. Un xicotet placebo que passava per posar una cortina entremig del saló i el passadís que condueix a les habitacions, vam procedir un palo de ventoses tipus dutxa i el vam col-locar entremig; i de moment pareix que funciona, el saló es habitable, en estos dies he vist coses que pensava que no veuria mai, l'alé se'm veia dins de ma casa, això no podia continuar així.

Coses què passen al dia a dia, si no les comente no serien els xicotets afers diaris que mantenen un poc la gràcia d'aquestos dies, plou, neva, fa fred, però només pots riure't, almenys al meu cas, no tinc una altra cosa què fer que estar a cas estudiant, i damunt el tempr m'alegra la vista un poc, pel moment sobreviuré al unes manteres i l'estufa.Vos deixe una imatge molt curiosa i fascinant d'estos dies, una foto pel satèl·lit que mostra l'illa sencera de la Gran Bretanya completament coberta per neu.

Plou plou plou

Per fi plou, ja tenia ganes de que ploguera, tant de temps raro amb brumes, no saps mai què posar-te. Doncs hui si

- Posted using BlogPress from my iPhone

S'ha acabat

Puc dir-ho, hui dia 6, que les vacances han acabat. Han sigut uns nadals prou fàcils de digerirperò jo trobe que ja tocava, almenys per mi, un poc de rutina d'un volta, em fa falta; necessite preparar be els exàmens i tot i que no els porte gens malament, sense pausa i sense pressa, hauria d'aprofitat tot aquest temps mort que m'ofereix este mes per centrar-me del tot.

Fa un dia un poc estrany, tot i que ha començat prompte el dia per mi, no he fet gran cosa, m'he instal·lat una altra vegada a ma casa, què estava un poc buida i li faltava un poc de color. Tal tal tal, cosetes que passen, i ací estic!, digerint informació de tots els lloc i mitjans, però no fent molta faena.

l'Oratge diu que s'esperen fortes caigudes en les temperatures, i especialment demà potser ploga. M'apeteix, que voleu que vos diga, em recorda que estem a l'hivern i que toca un poc de mal temps; ja està be que ens paralitzem per un poc de mal temps quan a Europa això és el seu pa de cada dia, no passa res per dur el paraigües per si de cas, no som més intel-ligents per no dur-lo.

La pluja també pot ser bonica, aporta el mateix significat positiu que el sol, ciutats com Londres o Praga no serien les que son sense la personalitat que els dona la pluja i el mal temps.En fi, no m'apeteix escriure més sobre el dia que deuria ser el de reis, però que no estic celebrant, vos recorde que he fet la promesa del post sobre la dècada, salut a tots.

El torró deixa taca

Hola amiguets meus, torne del temps estival, perquè el Nadal perd gràcia una volta ha passat l'any nou. Pareix que el Nadal ens enfonse dins d'una personalitat diferent a la nostra i ens tornem un poquet bojos per uns dies , per tornar a despertar una altra vegada amb 3 kilos més damunt i amb la pantxa igual de revolicada que la cara de Carmen de Mairena.

És molt agradable estar estos dies festius, però ja no tenen gràcia, estem a 2 de Gener,toca despertar, els exàmens amenacen amb la seua presència, tot i que no em fan molta por.
Parlant d'una altra cosa, quina dècada més apassionant que m'ha tocat viure, ha sigut molt agradable poder vorer com és construeixen els ciments del futur del món. El tema este mereix ser tractar en profunditat, però trobe que li dedicaré més temps en el post següent.

Ara mateix, estic escoltant un disc del grup islandés Sigur Ros, fa molt bon temps fora, el sol d'hivern somriu fora, els seus clarobscurs és projecten amb les plantes i superfícies.Puc dir que, tot i les seues incomoditats m'agrada l'hivern, perquè no.I ara mateix estic assegut al saló de ma casa, gaudint de este dia i em sent molt be i molt content, això si, un poc descansat ja pel cansament de totes aquestes cel.lebracions seguides.Per cert, tot i que "alguns" científics no ho diuen, bon any a tots.