El torró deixa taca

Hola amiguets meus, torne del temps estival, perquè el Nadal perd gràcia una volta ha passat l'any nou. Pareix que el Nadal ens enfonse dins d'una personalitat diferent a la nostra i ens tornem un poquet bojos per uns dies , per tornar a despertar una altra vegada amb 3 kilos més damunt i amb la pantxa igual de revolicada que la cara de Carmen de Mairena.

És molt agradable estar estos dies festius, però ja no tenen gràcia, estem a 2 de Gener,toca despertar, els exàmens amenacen amb la seua presència, tot i que no em fan molta por.
Parlant d'una altra cosa, quina dècada més apassionant que m'ha tocat viure, ha sigut molt agradable poder vorer com és construeixen els ciments del futur del món. El tema este mereix ser tractar en profunditat, però trobe que li dedicaré més temps en el post següent.

Ara mateix, estic escoltant un disc del grup islandés Sigur Ros, fa molt bon temps fora, el sol d'hivern somriu fora, els seus clarobscurs és projecten amb les plantes i superfícies.Puc dir que, tot i les seues incomoditats m'agrada l'hivern, perquè no.I ara mateix estic assegut al saló de ma casa, gaudint de este dia i em sent molt be i molt content, això si, un poc descansat ja pel cansament de totes aquestes cel.lebracions seguides.Per cert, tot i que "alguns" científics no ho diuen, bon any a tots.