Em trobe ara mateix de vacances, escoltant My Iron Lung de Radiohead. Fascinant cançó. Comença tranquil.la però progressivament va pujant en intensitat fins arribar a un extasi d'instruments caòtics del final de la cançò.
Este matí m'he trobat amb un article molt interessant publicat a EL PAIS que parla bàsicament sobre els antics músic i la seua particular batalleta, en este cas, amb el I-tunes de Apple.
Ja sabem tots com està l'actual situació en el panorama músical i tampoc es questió que servidor despotrique encara més contra ell, però una cosa sí que és certa: el sistema necessita un canvi; i els artistes hauràn d'acceptar-ho algun dia.
Com a melòman confés puc assegurar que comprenc a la perfecció a aquelles persones que gaudixen escoltant un album sencer i es passen moltes hores de la seua vida intentant traure el significat a tota l'obra i no es queden en simples cançonetes soltes. Però com ja he dit, el negoci no depen d'un sól lobby de pressió i els fans estem ací per queixar-nos sempre que faça falta i exigir als artistes un interés major i més qualitat en el què fan.
No és casualitat que haja posat un cançó de Radiohead només començar l'entrada.
Radiohead va canviar tot el negoci musical en Octubre del 2007 quan va anunciar que el seu nou disc anava a penjar-lo en la web, i els fans decidien el què volien pagar per ell, inclús debades si es vulgués.
Radiohead sempre ha sigut un grup que utilitza totes les eïnes possibles per mantindre el contacte quasi directe amb els seus fans, abans de tota la moda twittera d'avui dia.
El que vull dir amb tot això és que Radiohead ens va mostrar que els models de negoci hui dia són molt diversos i que no ens em de deixar menejar pel que diguen les discografíes, pel que a mi respecta, ja n'hi ha prou que ens marquen les vides les multinacionals.
Radiohead ens va demostrar que els artistes ja no poden estar tota la vida cobrant per una faena que van fer fa anys i continuar cobrant fins la fi dels temps. L'artista és capaç de baixar i tornar a ser el què per esència és, un artista del carrer que viatja molt i toca davant de molta gent, la gent jutjarà la seua faena i si li agrada, podrà viure i traure profit.
Damunt amb Internet, que permet diversificar al màxim el suports i donar a conéixer molt artistes. Simplement el què cal fer és evolucionar un poc i no viure en l'antic món perfecte i quadriculat que encara ens volen fer creure que estem.
Publicitaris al poder, adaptar-nos al nou negoci dependrà de nosaltres.
Foto:http://www.albumtart.com/img/albums/inrainbows10.jpg
2 comentaris:
Senyoret Radiohead, molt bon article/entrada de blog. :)
Et comente el meu punt de vista, val?
Doncs primerament: no entenc els artistes i, especialment, les discogràfiques que es neguen a adaptar-se als nous temps. El negoci musical està en Internet així que és renovar-se o morir. En aquest país, per sort o per desgràcia, l'industria musical no ha sabut adaptar-se bé i per aixó actualment som un dels països més "pirates" del món.
Però a altre països, com per exemple EUA, companyies com Apple o Amazon han sabut comprendre el que els usuaris volen i han adaptat el mercat musical a Internet. Aquesta adaptació dóna lloc a botigues virtuals com iTunes, que cites en la teua entrada, que fan que l'usuari puga adquirir qualsevol cançò o àlbum a bastant bon preu. Però, com dius a la teua entrada, hi ha artistes, la majoria d'ells ja consagrats, que es neguen a vendre les seues cançons a través d'aquestes botigues per distints motius.
Personalment, pense que és una estupidesa per part d'ells ja que la persona que està a sa casa i que vol una sola cançò no va a comprar l'àlbum sencer perquè a l'autor de la cançò li dóna la gana. El que farà, parlant clar, serà obrir l'Ares, l'Emule o el Limeware i descarregar-se eixa cançò que vol, perjudicant així a l'artista ja que deixarà de guanyar $1 per cançò.
Per exemple, quan la cançò de Kid Rock, All Summer Long, és va convertir en un èxit aquest estiu passat vaig voler comprar-la per l'iTunes però com el senyor Kid Rock es negava a vendre-la a través d'aquesta botiga virtual no em va quedar més remei que fer ús del Limeware. Jo vaig escoltar la cançò igualment i el senyor Kid Rock es va quedar amb $1 menys. I si ningú li compra els CDs algun dia i deixa de tocar, allà ell, hi han altres artistes igual o millor que ell.
De totes maneres, sempre quedarà el melòman com tu que li comprarà el CD, però per desgràcia sols representeu una petita part dels consumidors de música. :P
Sempre ens quedarà l'Spotify, a què sí, Duncan?
Publica un comentari a l'entrada