S'ha acabat

He decidit, com teràpia personal, no tornar a escriure ací, alemnys, fins que no comence el curs que ve

Els exàmens

Ja comença el suplici el qual porte mesos preparant-me mentalment, que no estudiant, però això és un assumpte a banda.
La qüestió principal és que els exàmens en aquesta carrera són una mena de contradicció perquè una carrera on els conceptes què ens expliquen al cap de tres anys ja no serveixen els exàmens esdevenen tot un suplici o un tràmit un poc embafant.

La setmana que ve tinc el primer examen i el més especial amb el què m'he trobat fins ara, un examen amb apunts. Puc fer-me els apunts a partir dels de classe i/o esquemes i utilitzar-los per l'examen. Tot depén de la creativitat individual per solventar la situació. És clar que així tot esdevé molt relatiu o subjectiu però és una manera d'integrar la pluralitat d'aquesta carrera.
Una cosa ben diferent és i ha sigut l'habilitat del professorat per explicar l'assignatura...Però bé "L'èxit no ha de ser la motivació"

No puc mentir (mentira)

Els micròfons oberts són un gran problema per la classe política. Els exposa a que vegem el què realment pensen de nosaltres.
Sincerament pense que és un afer mols seriós, perquè un ciutadà se sent impotent davant d'allò que li acaben de dir fa només 5 minuts siga tot el contrari del que pensen o pensen fer.

No seré jo qui comente el santificat de allò què fan els nostres polítics o deixen de fer, però simplement em pareix un fet intolerable i de poca qualitat comunicativa;m'explique.
Ja se sap perfectament que els polítics estan rodejats d'assessors i responsables de comunicació especialitzats en propaganda política, els tracten igual que a qualsevol altre client, excepte que no estan treballant amb una empresa o amb productes, estan treballant amb coses no demostrables racionament com són les ideologies, per tant és molt important adaptar la retòrica impecable i saber estar.
No és tracta de construir un avatar fals d'ells mateixa, si no, passen coses com al actual primer ministre anglés Gordon Brown.

És l'exemple més sonat, pose el vídeo baix perquè és allò que ho representa tot. Com una persona potser ben assessorada no siga capaç de posar en bona pràctica l'aprés i pot humiliar-se davant de tot el país i fulminar qualsevol oportunitat que poguera tindre de ser reelegit primer Ministre.
Gordon Brown es veu rodejat per una votant inquisitiva i no pot respondre a totes les seues preguntes, tot i que ix de pas com pot,per instants després descriure-la com una "dona fanàtica i intolerant" quan pensava que no hi havien micròfons.
A Gordon se li cau la cara de vergonya, perquè sap que no li tindran llàstima,els votants anglesos el fulminaran. Des de la perspectiva ciutadana: una vergonya i una traïció a la seua confiança; pel que fa a la comunicació: un suspés per Gordon.
Baix del tot pose algunes direccions de pifies per l'estil que pareix que la gent no se'n recorde molt bé d'elles perquè les coses no han canviat molt.



http://www.youtube.com/watch?v=dAP2KLmkQRM EL "COÑAZO" D'AZNAR
http://www.youtube.com/watch?v=Rbr6PonCxFs&feature=related HIJOPUTA DE ESPERANZA AGUIRRE
http://www.youtube.com/watch?v=8qbiPGV2RKI "COÑAZO DEL DESFILE" RAJOY
http://www.youtube.com/watch?v=jmQ9d1vqW20&feature=related TÓQUEME USTED LAS NARICES FRAGA


Foto:http://lavatoryreader.typepad.com/.a/6a0120a58872a6970b0120a900695c970b-800wi

Acabem amb els tòpics estúpids

Els anunciants es dirigeixen a un públic molt divers, és clar, però és la seua obligació almenys saber mantindre al públic que ja té en comptes de deixar que s'indigne i potser deixe de comprar-te.

Anem a vorer 2 anuncis que poden fer que perdes a un target





I aquest, que fa just el contrari. Em pareix una manera de retòrica publicitària senzilla però molt ben feta, perquè canvia el significat de l'espot amb només la veu i no perd, sinó que guanya en targets.



Poc més per hui.

Preferisc les màquines

M'agraden molt les polítiques patètiques del nostres molt honorables presidents per marginar la nostra cultura i deixar-la en mans de gent aliena i sense cap idea.
L'altre dia vaig anar a una pastisseria que es troba a Sant Vicent del Raspeig i no San Vicente del Raspeig. A vore com li expliques a un castellanoparlant què és el raspeig.
La qüestió és que em va cridar molt l'atenció que la pastisseria estiguera retolada en valencià i intente no pensar que només era perquè si retolava li subvencionaven els costos.
Però tampoc ens il.lusionem massa, no per això esperava que si entrara dins m'entengueren si els parlara en l'idioma de Carod-Rovira, ni molt menys. Tot i això, em va vindre a la ment que els cartells de les Festes de Moros i Cristians també estaven en valencià, la informació del TRAM i algun nom de carrer també. Qualsevol que passara per Sanvi i Alacant pensarà que ací encara és parla valencià; pobrets infeliços. A vegades em trobe xicotetes restes del què fou Sant Vicent, però ara no.

Una cosa sí és certa, he descobert la garantia per la supervivència del Valencià:els objecten inanimats i les màquines; són perfectes. Amb ells puc exercir el meu dret d'utilitzar el valencià en la meua comunicació diària sense haver de topar-me amb la realitat que a Alacant no ho parla ni deu, tot i que és l'idioma oficial i fins fa poc l'idioma del poble abans de que açò és convertira en Múrcia.
Així que, des d'ací anime a continuar investigant en robòtica i informàtica per tal de desenvolupar cada volta més i més màquines al servei de les persones. Ja em faig la imatge mental, com faig al meua caixer del banc, quan em vinga el cambrer a vorer el què vull, sel.leccionaré primer l'idioma abans de res, quin invent xe!.
Cartells històrics,institucionals, plaques de carrers, fogueres, màquines. Teniu encomanada una gran tasca, la supervivència de la llengua, on no van arribar les no-polítiques governamentals i socials arribareu vosaltres. Sou CV


Foto: http://toies.files.wordpress.com/2007/10/099-monzo.jpg

La política i la comunicació de crisi

Sempre m'he preguntat qui collons dissenya les campanyes de comunicació política. Pel què sé, segons Loures Llorens, executiva de comptes de Bassat Ogilvy, una agència tracta de la mateixa forma una campanya política com un client normal. Aleshores, que?
Informació d'avui EL PAIS. ¿Sabeu que Espe ara va ser qui va descobrir Gürtel? Clar, jo intente pensar que la presidenta de la comunitat que ens governa a tots -perquè quan Madrid alça la poteta, tots olorem- no podria fer unes declaracions d'aquest tipus, però sí les ha fetes. Molt bé.
Clar , l'única cosa positiva de tot això és que els comentaris no arribaran a quasi ningú, perquè encara que la majoria de la població adulta i envellida que encara ens governa i esclafa contínuament amb la seua ment retrògrada ho llija; els demés no ho farem.
Com a publicitari m'indigna que encara ens intenten fer passar esta tipus de comunicacions i que ens quedem de braços creuats, com qui no vol la cosa. Ja tenen prou amb tots els líders d'opinió que tenen darrere, abocant tots els dies idees sense sentit, a vore si algú les sent i munta en col.lera, jo què sé.

Tampoc intente llançar les meues idees polítiques, si volguera fer-ho ja ho hauria fet, però no vaig a criticar eixes coses, perquè el bloc no aprofita per això, només intente fer una crítica constructiva de la nul.la capacitat de previsió dels polítics i als inútils que contracten o no per fer les seues estratègies de comunicació.

Foto: http://1.bp.blogspot.com/_JA9N62SX_Mk/STAIIS55CnI/AAAAAAAABRg/hUsI2fDYonY/s400/esperanza+aguirre.jpg

L'economia musical dins de la publicitat

Em trobe ara mateix de vacances, escoltant My Iron Lung de Radiohead. Fascinant cançó. Comença tranquil.la però progressivament va pujant en intensitat fins arribar a un extasi d'instruments caòtics del final de la cançò.
Este matí m'he trobat amb un article molt interessant publicat a EL PAIS que parla bàsicament sobre els antics músic i la seua particular batalleta, en este cas, amb el I-tunes de Apple.
Ja sabem tots com està l'actual situació en el panorama músical i tampoc es questió que servidor despotrique encara més contra ell, però una cosa sí que és certa: el sistema necessita un canvi; i els artistes hauràn d'acceptar-ho algun dia.
Com a melòman confés puc assegurar que comprenc a la perfecció a aquelles persones que gaudixen escoltant un album sencer i es passen moltes hores de la seua vida intentant traure el significat a tota l'obra i no es queden en simples cançonetes soltes. Però com ja he dit, el negoci no depen d'un sól lobby de pressió i els fans estem ací per queixar-nos sempre que faça falta i exigir als artistes un interés major i més qualitat en el què fan.
No és casualitat que haja posat un cançó de Radiohead només començar l'entrada.
Radiohead va canviar tot el negoci musical en Octubre del 2007 quan va anunciar que el seu nou disc anava a penjar-lo en la web, i els fans decidien el què volien pagar per ell, inclús debades si es vulgués.
Radiohead sempre ha sigut un grup que utilitza totes les eïnes possibles per mantindre el contacte quasi directe amb els seus fans, abans de tota la moda twittera d'avui dia.
El que vull dir amb tot això és que Radiohead ens va mostrar que els models de negoci hui dia són molt diversos i que no ens em de deixar menejar pel que diguen les discografíes, pel que a mi respecta, ja n'hi ha prou que ens marquen les vides les multinacionals.
Radiohead ens va demostrar que els artistes ja no poden estar tota la vida cobrant per una faena que van fer fa anys i continuar cobrant fins la fi dels temps. L'artista és capaç de baixar i tornar a ser el què per esència és, un artista del carrer que viatja molt i toca davant de molta gent, la gent jutjarà la seua faena i si li agrada, podrà viure i traure profit.
Damunt amb Internet, que permet diversificar al màxim el suports i donar a conéixer molt artistes. Simplement el què cal fer és evolucionar un poc i no viure en l'antic món perfecte i quadriculat que encara ens volen fer creure que estem.
Publicitaris al poder, adaptar-nos al nou negoci dependrà de nosaltres.

Foto:http://www.albumtart.com/img/albums/inrainbows10.jpg

Les marques

Ahir vaig assitir a una conferència sobre Branding. La cosa haguera pogut ser més interessant del què ho va plantejar l'interlocutor de la xarrada, però bé.
Confesse que ara mateix tinc un mal de cap que em muic. Les marques costen molt de fer ha sigut la meua gran conclusió, molt poc destruir-les. Fascinant història. La veritat és que resulta molt interessant des d'un punt de vista tècnic saber com es mouen les marques, com funcionen en cada país, i com s'adapten a les necessitats del moment.

Ha sigut també una oportunitat molt bona per vore l'esquelet d'una marca de nivell internacional con és Orange. He descobert els colors reglamentaris, quina tipografia utilitza etcètera.

El món de la marca es molt gran, em quede amb les grans paraules d'un publicitari de qui el seu nom no recorde: "La imatge de marca és el què diuen de tu quan no. Pose un enllaç, més que res per gosera,ho senc. Si voleu més info informeu-vos a la pàgina de Thinko

Com ha canviat Internet en 2 anys

Ja ho deia el meu professor de Semiòtica "Hem passat de la generació ROM a la RAM" en molt poc de temps. Això vol dir que ja no s'estila deixar-se tota la nit l'ordinador encés per baixar-se pel-lícues per l'Emule o Bit Torrent, mirar les sèries capítol a capítol i més coses diverses. Ara ho tenim tot al abast de la nostra mà. Les pàgines de vídeo i sèries amb streeming ja són el lloc més comú de la gent per veure tota mena de continguts; i les xarxes socials també són un exemple boníssim de com ha canviat la nostra manera de pensar i actuar en Internet.

Si abans estava molt de moda el Secons Life o Habbo i la fugaç però intensa moda dels Fotologs, Metroflogs etc. Ara no hi ha cap persona qui vulga dir-se dins del nostre món que no tinga Tuenti Facebook o Twitter, o les tres també i més.
Estava llegint un article on Juan Valera explica que tots els mitjans han de estar presents per força a aquestes xarxes
Jo només espere que sàpiguen bé com posicionar-se perquè a mi sincerament em resulten un poc pesades totes d'una. Em fan sentir-me com quan ixes de festa un dissabte i tens a tots els imbècils que volen donar-te flyers.

El tema simplement és curiós, tots a colzades per arribar els primers; encara me'n recorde de totes les hores que he malgastat davant del Messenger per no utilitzar-ho ara gens, i com jo tota la gent que ve darrere de mi, representa el passat. Senzillament increïble


Imatge:http://nolovisites.files.wordpress.com/2009/11/1226408205541_f.jpg

Paperet paperet

He plegat a la conclusió de que necessite el grau mitjà, eixe paperet que tants esforços han fet gent del mau voltant per treballar a l'administració. Com a catalanoparlant trobe que hauria de traure-me'l, només pel simple fet de tindre en paperet baix el braç que m'acredite i em done més opcions de faena al llarg de la meua vida professional.
No és per fardar, però em resulta a voltes un poc desesperant el fet de parlar 3 llengües i no poder demostrar-ho. Per això pense que ha arribat l'hora de començar a reunir els paperets que per desconeixement o gossera, no he reunit abans.

Per què no estudie publicitat

En primer lloc el títol és només cridaner, és una cosa que no m'agradaria dir mai davant de la gent però la meua profunda decepció amb tot el què rodeja aquesta carrera m'obliga moralment a "desfogar-me" amb ella.

He de dir que tot i que he gaudit d'ella en determinats moments, ara no sé molt bé quins són els meus sentiment cap a ella.
Han sigut molts disgustos encapçalats per qüestions personals diverses, però la veritat és què no conviden a gaudir d'questa carrera les seues assignatures; tampoc els professors encarregats de transmetren's les eines per poder desenvolupar la nostra tasca.

Senc què he desperdiciat un poc quasi 2 anys de la meua vida dins d'aules i de llocs que no em conviden molt. La gent em podrà dir que la carrera de Publicitat és com la vida, molt moguda i has de ser creatiu; no crec què només siga això.

Especialment en el començament de quadrimestre, ho senc per qui ho puga llegir, ha sigut desastrós en tots els aspectes, i parle sobretot de la docència.
Els professors no han sigut capaços de fer-me eixir de l'època d'exàmens una alra vegada i estimular la curiositat del alumnes cap a les seues assignatures. Tant em fa que uns penjen les seues coses o intenten "generar coneixement", no m'ho crec, no compre.
Puc dir sense cap mena de dubte que en 2 mesos de quadrimestre no he aprés res.

Em senc molt decepcionat i traït per tot en general, gràcies a els esdeveniments em vore obligat -per segon any consecutiu- a prendre'm els exàmens com un tràmit i un suplici, en comptes de la finalització d'un procés que comença quan es fan bé les coses a classe i s'apren

l'Últim dia de Febrer

Demà Març. Qui ho diria? La veritat es que el mes s'ha passat molt ràpid, normalment és té la sensació contraria, com que té 28 díes a voltes sembla que hi ha algun altre dia que ens volen amagar.
Continue sense saber res.

Massa temps

Ja feia massa temps que no actualitzava el bloc, estava un poc ocupat adaptant-me a les noves assignatures que em venen damunt. La veritat es que no és fàcil començar amb este tipus d'assignatures que tinc en aquest quatrimestre, les professores que tinc no saben com donar-les, estan elles más perdudes que jo.

Ja escriuré més un altre dia, bona nit

Acaba, intermig i comença tot, així és la vida

Molt be molt be molt be, ja han acabat el maleïts exàmens, reconec que tant de temps no m'estava sentint tan be, he de reconéixer que la setmana passada no va ser fàcil, moltes hores perdudes i moltes hores en blanc per la nit. Però pareix ser que tot allò ha valgut la pena, ara vorem com es tradueix en les notes.

Ahir vaig ser testic de lo fastigós què és tornar a la normalitat universitària i afronte este inici de curs amb més pessimisme que optimisme, ja que les primeres impressions no són molt bones, a banda de l'assignatura que he de recuperar de l'any passat.l'Única cosa que em salva de no caure en la desesperació és el viatge, aii eixe famós viatge, intentarem que isca lo millor possible, la veritat és que tot i que falten només unes poques hores per que tot passe, no m'ho acabe de creure del tot.
Mmm ja em trobe a la famosa ciutat respirant l'ambient i rodejant-me amb el llocs amb més encant de la capi per excel-lència, xicotets tràmits d'entremig i tot haurà acabat.

Hui es suposava que anava ha alçar-me prompte, cosa que no ha sigut possible , ja que anit vaig tornar a tindre problemes per conciliar la son, ja estic un poc fart, però fins que l meu rellotge maltractat de tant d'exàmens no es pose be, no podré fer grans esforços. Tot i això, tampoc me alçat a una hora tan roïna.

http://www.youtube.com/watch?v=YSvyai33vhc

Última semaneta del paradís idílic

Molt be, ací estem un cap de setmana més, l'ultim de patir, que ja està be per un temps, reconec que ha sigut divertit estar ací Alacant i no fer una altra cosa en tot el dia que estudiar, però trobe què després del quart examen ja perd la gràcia un poc.Només en queden 2 exàmens, un d'ells de dificultat especial per mi, ja que soc un inútil publicista amb coneixement escassos d'economia, o això crec; pot ser que sàpiga més què altres persones.

He de reconèixer també que les ganes d'estudiar no son les mateixes que quan s'escomensa a estudiar per primera vegada, però tot el que és faça en estos moments convé per no patir més del degut a l'hora de complicar-se l'existència a l'Universitat.Per cert, el viatge a Londre està finalment confirmat, ara només toca trobar un lloc per dormir, jaja, a la ciutat més cara d'Europa. En fi hui no tinc més ganes d'escriure.

El tràmit passa

Ya he superat l'ecuador de la prova, les expectatives pel moment son un poc tristes, però tinc la esperança, i pense fer tot el que siga per tal de acabar el què vaig començar al principi de curs. I ara que he passat el tràmit d'Estructura Social, assignatura que crec perduda per cert- Puc finalment estudiar lo important.

Vos deixe amb un cuadre que m'encanta, és de Van gogh, autor que li va servir d'inspiració a Francis Bacon.

Torna a fer mal temps, millor, el vitge a Londre pareix més prop i possible, creuem els dits amb força

No m'agrada esta normalitat

És impressionant, qui diria què després de dos setmanes de temps més propi del nord què no del sud hom acabaria acostumant-se al fred, la roba ben grossa i la calefacció.
La veritat és que ara em trobe molt perdut, acabe de fer fa unes hores el segon examen i pel que veig les coses aniran fent-se més difícil amb el pas del dies, costarà compaginar-ho tot.
Però el que més em torna de tot això és la aplastant sensació de normalitat que m'envolta.
Pot ser que el pensament idíl·lic de estar estudiant a un altre lloc que no era ma casa, què havien canviat les coses i ja no tenia que suportar les típiques rutines aplastants.
Qui sap, però no m'ha agradat vorer el sol esta vesprada en eixir de l'examen, m'ha donat la sensació de estar en Juny; no, encara he de treballar massa, tinc massa projectes al cap perquè el temps es passe tan ràpid, he de demostrar el que puc fer i puc aprendre.

L'enllaç de la meua banda sonora d'estos dies :http://www.bbc.co.uk/iplayer/console/radio1
Salut a tots, com és sol dir.

La vesprada

No sé què escriure hui la veritat ,en estes hores mortes de la vesprada les idees no son molt productives, almenys no en el meu cas. Però vull que conste a l'acta què no em desagrada gens haver d'actualitzar el bloc, almenys tinc alguna cosa per fer en les pauses d'estudi.Finalment i amb un poc d'esforç hem aconseguit aïllar el saló de casa i poder climatitzar-lo, tot i que no vull pensar en la quantitat d'electricitat estarem utilitzant en estos moments. Un xicotet placebo que passava per posar una cortina entremig del saló i el passadís que condueix a les habitacions, vam procedir un palo de ventoses tipus dutxa i el vam col-locar entremig; i de moment pareix que funciona, el saló es habitable, en estos dies he vist coses que pensava que no veuria mai, l'alé se'm veia dins de ma casa, això no podia continuar així.

Coses què passen al dia a dia, si no les comente no serien els xicotets afers diaris que mantenen un poc la gràcia d'aquestos dies, plou, neva, fa fred, però només pots riure't, almenys al meu cas, no tinc una altra cosa què fer que estar a cas estudiant, i damunt el tempr m'alegra la vista un poc, pel moment sobreviuré al unes manteres i l'estufa.Vos deixe una imatge molt curiosa i fascinant d'estos dies, una foto pel satèl·lit que mostra l'illa sencera de la Gran Bretanya completament coberta per neu.

Plou plou plou

Per fi plou, ja tenia ganes de que ploguera, tant de temps raro amb brumes, no saps mai què posar-te. Doncs hui si

- Posted using BlogPress from my iPhone

S'ha acabat

Puc dir-ho, hui dia 6, que les vacances han acabat. Han sigut uns nadals prou fàcils de digerirperò jo trobe que ja tocava, almenys per mi, un poc de rutina d'un volta, em fa falta; necessite preparar be els exàmens i tot i que no els porte gens malament, sense pausa i sense pressa, hauria d'aprofitat tot aquest temps mort que m'ofereix este mes per centrar-me del tot.

Fa un dia un poc estrany, tot i que ha començat prompte el dia per mi, no he fet gran cosa, m'he instal·lat una altra vegada a ma casa, què estava un poc buida i li faltava un poc de color. Tal tal tal, cosetes que passen, i ací estic!, digerint informació de tots els lloc i mitjans, però no fent molta faena.

l'Oratge diu que s'esperen fortes caigudes en les temperatures, i especialment demà potser ploga. M'apeteix, que voleu que vos diga, em recorda que estem a l'hivern i que toca un poc de mal temps; ja està be que ens paralitzem per un poc de mal temps quan a Europa això és el seu pa de cada dia, no passa res per dur el paraigües per si de cas, no som més intel-ligents per no dur-lo.

La pluja també pot ser bonica, aporta el mateix significat positiu que el sol, ciutats com Londres o Praga no serien les que son sense la personalitat que els dona la pluja i el mal temps.En fi, no m'apeteix escriure més sobre el dia que deuria ser el de reis, però que no estic celebrant, vos recorde que he fet la promesa del post sobre la dècada, salut a tots.

El torró deixa taca

Hola amiguets meus, torne del temps estival, perquè el Nadal perd gràcia una volta ha passat l'any nou. Pareix que el Nadal ens enfonse dins d'una personalitat diferent a la nostra i ens tornem un poquet bojos per uns dies , per tornar a despertar una altra vegada amb 3 kilos més damunt i amb la pantxa igual de revolicada que la cara de Carmen de Mairena.

És molt agradable estar estos dies festius, però ja no tenen gràcia, estem a 2 de Gener,toca despertar, els exàmens amenacen amb la seua presència, tot i que no em fan molta por.
Parlant d'una altra cosa, quina dècada més apassionant que m'ha tocat viure, ha sigut molt agradable poder vorer com és construeixen els ciments del futur del món. El tema este mereix ser tractar en profunditat, però trobe que li dedicaré més temps en el post següent.

Ara mateix, estic escoltant un disc del grup islandés Sigur Ros, fa molt bon temps fora, el sol d'hivern somriu fora, els seus clarobscurs és projecten amb les plantes i superfícies.Puc dir que, tot i les seues incomoditats m'agrada l'hivern, perquè no.I ara mateix estic assegut al saló de ma casa, gaudint de este dia i em sent molt be i molt content, això si, un poc descansat ja pel cansament de totes aquestes cel.lebracions seguides.Per cert, tot i que "alguns" científics no ho diuen, bon any a tots.